![\"\"](\"https:\/\/dlab.barcelona\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/BonArea-1-1024x427.jpg\")
<\/figure>\n\n<\/p>\n\n
I tanmateix, al maig de 2026, quan Jaume Alsina \u2013 amb 92 anys i liderant el grup durant m\u00e9s de seixanta anys \u2013 va deixar la presid\u00e8ncia, l'empresa va explicar el trasp\u00e0s amb una paraula molt concreta. El comunicat oficial parlava de \"preservar l'her\u00e8ncia empresarial i humana\" del seu fundador i de \"refor\u00e7ar el model \u00fanic de Bon\u00e0rea\". El seu fill Ramon Alsina, CEO durant anys, tamb\u00e9 va assumir la presid\u00e8ncia. El fundador es va convertir en president honorari. <\/p>\n\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que ens interessa. Bon\u00c0rea va fer, durant d\u00e8cades, tot el possible per no dependre d'una sola fam\u00edlia propiet\u00e0ria: va distribuir la participaci\u00f3 entre milers de socis, va construir un govern dissenyat per sobreviure a qualsevol persona concreta. I tot i aix\u00ed, en el moment de m\u00e0xima fragilitat de qualsevol organitzaci\u00f3 \u2013 el canvi de qui mana \u2013 la paraula triada per explicar-se al m\u00f3n no era \"estrat\u00e8gia\" ni \"governan\u00e7a corporativa\". Era llegat. <\/p>\n\n
Aix\u00f2 confirma una cosa que veiem constantment en les empreses amb les quals treballem, tant si tenen accionistes familiars com si no en el sentit estricte: quan una organitzaci\u00f3 ha constru\u00eft alguna cosa real \u2013 una manera de fer les coses, una ra\u00f3 de ser, una relaci\u00f3 concreta amb el seu territori \u2013 el canvi generacional ja no \u00e9s nom\u00e9s un canvi de nom en l'organigrama. Es converteix en el moment en qu\u00e8 has de decidir, en veu alta, qu\u00e8 exactament no et pots perdre. <\/p>\n\n
Bon\u00c0rea ho va dir amb una declaraci\u00f3 i una paraula escollida expressament. Molts negocis familiars que coneixem \u2013 amb una participaci\u00f3 molt m\u00e9s concentrada que la de Bon\u00c0rea \u2013 mai no ho han aconseguit. Canvien generacions en silenci, confiant que el llegat es transmetr\u00e0 per si mateix, per in\u00e8rcia. I la in\u00e8rcia, a difer\u00e8ncia de l'her\u00e8ncia, mai no s'explica. Simplement es dilueix. <\/p>\n\n
Si dem\u00e0 haguessis d'anunciar, en un comunicat, el canvi generacional de la teva empresa,<\/strong><\/p>\n\n Quina paraula triaries per explicar qu\u00e8 no es pot perdre?<\/strong><\/p>\n\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" DLAB Branding Atelier \u2014 Pilar 8: L’Equilibri Invisible. Aquell mateix any va negar, en l’\u00fanica gran entrevista que va concedir a la seva vida, que Bon\u00c0rea fos un \u00abnegoci familiar\u00bb. Cinc anys despr\u00e9s, el seu canvi generacional s’ha explicat oficialment com la protecci\u00f3 d’un llegat. Era el 1959. Jaume Alsina tenia 25 anys, era veterinari […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":1089,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1088","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"yoast_head":"\n<\/h2>\n\n